Faig de professor Serra Húnter a l’Institut d’Història de la Ciència (IHC) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Format en filosofia a la Universitat de Barcelona, he investigat i impartit docència (en història de la ciència, història de la tecnologia i filosofia de la tecnologia) en aquestes dues universitats, axí com a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Universidade de Lisboa, on vaig treballar d’investigador postdoctoral al Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (CIUHCT).
Els meus principals interessos d’investigació acadèmica han girat al voltant de la història política de la divulgació científica, amb un èmfasi particular en la museïtzació de la tecnologia.
Estic preparant un llibre que duu per títol The Machine on Display: Technology, History and Politics at the New York Museum of Science and Industry (1912-1951). El llibre estudiarà les dimensions polítiques del naixement i les transformacions dels museus industrials als Estats Units, tot seguint la trajectòria d’aquest museu nòmada en el seu periple pel cor de Manhattan. El llibre també qüestionarà la narrativa dominant sobre la història de la “interactivitat”, que lluny de ser una característica democràtica dels science centers de la dècada de 1970 té unes arrels més profundes en el temps i políticament més inquietants. Parts d’aquesta història han estat publicades a les revistes History of Science, Science Museum Group Journal i Investigación y Ciencia.
També he co-editat amb Jaume Valentines-Álvarez un número especial de la revista Centaurus sobre la banalització de les tecnologies nuclears. I he publicat capítols de llibre sobre la intervenció de la Fundació Rockefeller en els debats i les pràctiques de divulgació científica a la dècada de 1930, així com sobre les polítiques i les geografies de l’oci tecnològic als parcs d’atraccions de Barcelona i Lisboa durant les primeres dècades del segle XX.
Projecte:
Juntament amb l’Alfons Zarzoso, el Jaume Valentines-Álvarez i el Ned Somerville, estudiarem la museïtzació de la tecnologia i la construcció de la noció de patrimoni industrial a l’àrea de Barcelona com a camp de batalla cultural i polític per part de diferents actors (des de les diferents administracions fins a sectors professionals o el moviment veïnal) i a diferents nivells (des de la construcció d’identitats nacionals fins als mecanismes de gestió cultural de la conflictivitat social i la desindustrialització, passant pels processos de transformació urbana).
Entre altres aspectes, em centraré principalment en l’estudi de la història del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica (MNACTEC) de Terrassa i del paper de la museïtzació en la co-construcció de tecnologia i identitat nacional a Catalunya durant els anys de consolidació del nou règim polític autonòmic. Caldrà analitzar com es van articular el posicionament professional i polític de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, des d’on va sorgir la proposta de creació del museu l’any 1977, amb les polítiques culturals de Convergència Democràtica de Catalunya a partir de 1981, quan el projecte va ser adoptat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Entenent el museu com a eina en la batalla per l’hegemonia cultural, i com a espai on cristal·litzen i es modulen discursos sobre la tecnologia, la història i la societat, s’analitzaran els actors, objectes i discursos que van configurar els règims d’exhibició de la tecnologia al MNACTEC.
