Ferran Aragon

En Ferran Aragon és doctor en Biologia del Desenvolupament per la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona, 2008) i màster en Història de la Ciència (UB-UAB, Barcelona, 2012). Combina la seva tasca com a tècnic superior de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) amb la recerca historiogràfica. Recentment ha exercit també com a professor d’Història de la Ciència per al grau d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona (2019-2020). Partint d’una inquietud que és conformà durant la seva educació com a científic, en Ferran ha volgut emprar eines historiogràfiques per a qüestionar un discurs, encara molt persistent, envers la suposada neutralitat ideològica de la Ciència. En els seus primers anys de recerca s’ha interessat per les sinèrgies entre Ciència i construcció de la identitat nacional al tombant del segle XIX i inicis del XX.  Part de la seva recerca sobre la participació del Museu Martorell (Museu d’Història Natural de Barcelona) i els seus donants en la configuració del projecte cultural del nacionalisme conservador de la Catalunya de principis del XX s’ha publicat a Barcelona: An Urban History of Science and Modernity, 1888–1929 (Routledge 2016). En Ferran també forma part d’Allaqqat, un grup de treball per a repensar des la història els discursos tecnològics que formen part dels sistemes de control del moviment de les persones, especialment en el context de blindatge i externalització de fronteres que s’està donant a l’Europa del segle XXI. En Ferran és activista pels drets de les persones migrants i ha participat en plataformes com Stop Mare Mortum.

Resum Projecte

El Martorell en Transició: el Museu de Geologia de Barcelona, 1970s-1990s 

L’entrada del règim constitucional a l’Estat espanyol l’any 1978 coincidí amb la celebració del centenari del Museu Martorell (Museu de Geologia de Barcelona).

Façana del Museu Martorell (Museo de Geologia) al Parc de la Ciutadella de Barcelona

S’encetava un període en què el Museu rebria més finançament i suport institucional, eixamplaria la seva plantilla i començaria a desenvolupar nous treballs de recol·lecció. Durant el 1985 s’incorporà el Martorell al “Pla Municipal de Museus” i Alícia Masriera (1940-), conservadora del Museu des de 1969, ascendí a directora.

L’objectiu principal d’aquest estudi de cas és comprendre la relació de coproducció entre els discursos pedagògics i divulgatius del  Museu de Geologia de Barcelona i els diversos projectes d’institucionalització cultural  que que coexistiren i competiren a la Barcelona de finals del segle XX.

Recull de cartells d’exposicions i jornades organitzades pel Museu de Geologia de Barcelona en els anys 1980s i 1990s. Font: AH-MCNB

 És previsible que la creació d’una sèrie d’òrgans de gestió cultural durant l’anomenada Transició Democràtica suposés una reconfiguració important en la xarxa institucional del Museu. Però com es reposicionaren dins aquesta xarxa, i en un nou context de despolitització cultural, entitats amb una llarga història d’interacció amb el Museu? Com canviaren, si és que ho feren, les relacions amb el Seminari Conciliar de Barcelona, la Universitat o les associacions excursionistes? Quins nous actors aparegueren en aquesta xarxa? Quin tipus d’interaccions es donaren entre el Museu Martorell i el món empresarial durant aquest període?

 

Portada del dossier commemoratiu dels vint d’anys d’Expominer. Entre 1979 i 1992 el Museu de Geologia de Barcelona formà part del comité organitzador d’aquesta fira que nasqué com a borsa-exposició amb l’objectiu d’aplegar aficionats, experts i empresaris de sectors relacionats amb la mineralogia. Font: AH-MCNB
Buscar en OpenEdition Search

Se le redirigirá a OpenEdition Search